domingo, 30 de septiembre de 2007

Ous Kinder

Hi ha poques coses que m'agradin de l'arribada de la tardor/hivern. Algunes d'aquestes coses són anar a buscar bolets (o anar a fer el cabra per la muntanya), les castanyes torrades (amb un traguet de moscatell), i la tornada dels ous Kinder després de les vacances que es prenen a l'estiu (perquè els pobres no es desfacin). Un petit vici que tinc de fa molts anys, comprar un ou Kinder cada vegada que els veig al supermercat, i esperar ansiosa que (si us plau) el juguet que surti a dintre sigui de muntar i que no el tingui repetit (sino el pobre és susceptible d'acabar rodant pels terres...). Una petita mania que ja s'ha convertit en una tradició a casa meva. I es que de vegades, els regals més petits poden ser els més agraits de rebre! Ja sabeu, pel simple fet que algú pensi en tu... Apa! Sort a la vida!

2 comentarios:

  1. No és de muntar, no! Però si li apreto el cap li surt la fórmula E=mc2 al ulls...

    ResponderEliminar